Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

AYUDA-AMISTAD
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 Normas del Grupo 
 Plantas que sanan 
 Terapias Alternativas 
 Foro Consulta 
 Medicina y Salud 
 Reflexiones 
 Leyendas 
 Mundo Animal 
 Nuestras Recetas 
 Poemas 
 Música 
 Humor 
 Gifs y carteles 
 Capilla Virtual 
 ¡¡¡Vamos a estar en el Museo!!! 
 ¿Nos conocemos más? 
 Cumpleaños 
 Mensajes MPGrupos 
 Juegos 
 General 
 MICRO-CUENTOS 
 FIBROMIALGIA 
 
 
  Eines
 
Música: M,EN VAIG A PEU....
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: Siondra  (Missatge original) Enviat: 09/11/2010 20:05
 
 

(Malta es testigo de una vanguardista obra teatral en sus antiguos diques)

M'en vaig a peu
 
 Hoy me maravillé con esta fotografía que no tiene nada tan especial, tal vez si pudieran entrar en mi mente comprenderían mis ansias de volar como los pájaros, también ,e acordé de mi amigo Paulo, bailarín de ballet, argentino que baila tangos en las tanguerías de Buenos Aires, le mandé la fotografía y le sugiero y le pregunto ¿por qué no se puede bailar un tango-alado, por qué no?...
 Ahora la canción de Serrat en catalán pertenece a un compendio de canciones en un recital que hizo recorrer el mundo llamado "A vuelo de pájaro" una canción hermosa, en su idioma original, en catalán, algo extraño sucede en mí entiendo bastante bien el catalán y no tengo ninguna relación con él, ni siquiera una herencia familiar, son las magias de la Vida que vamos descubriendo, amigas darse el lujo de soñar, permitirse soñar, para ser felíz se necesita de la magia y los sueños.
 
¡Que este sea un día de muchos vuelos, un día aterciopelado de sol o un día cantarín mientras las lluvias acarician los techos de la ciudad, que este sea un día especial para cada una de ustedes!
Paloma
MEN VAIG A PEU
Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vells.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec.
I oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.


ME VOY A PIE
Es preciso olvidar el tejado rojo
y la ventana con flores.
La escalera oscura y la vieja imagen
que se escondía en un rincón.
Y la cama de madera negra y agujereada
y tus sábanas tan limpias
y la llegada suave de un amanecer 
que nos despierta más viejos.

Pero no quiero que tus ojos lloren:
dame tu adiós.
El camino es cuesta arriba 
y me voy a pie.

Es preciso decir adiós a la puerta que se cierra
y no quisimos cerrar.
Es preciso llenar el pecho y entonar una canción
si el frío de fuera nos hace estremecer.
Es preciso ignorar ese perro que ladra 
atado a un palo seco,
y olvidar de golpe tu imagen
y este pequeño lugar.

Pero no quiero que tus ojos lloren:
dame tu adiós.
El camino es cuesta arriba 
y me voy a pie.

Es preciso cargar la guitarra a mi espalda
y volver a hacer el camino
que un atardecer gris, remontando la loma,
me trajo hasta aquí.
Las olas borrarán las huellas
que dejo en tu puerto.
Me voy a pie, el camino es cuesta arriba
y en las orillas hay flores.


Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2024 - Gabitos - Tots els drets reservats