Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Casita de Amor
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 ✿SUGERENCIAS QUEJAS Y COMENTARIOS 
 ✿TODOS LOS PANELES 
 ✿Normas del Grupo 
 ✿General 
 ✿Presente Aqui 
 Serie Los wolfe (Lobos) 
 Serie Principe del Desierto 
 Serie Chantaje 
 Serie Baron 
 1º Serie Dulce Venganza 
 2º Serie Dulce Venganza 
 Serie Escandalo de Sociedad 
 Serie Secretos de Almohada 
 ✿ PELICULAS COMPLETAS (Español) 
 ✿ MUSICA Y VIDEOS 
 ✿DEJA TU GIFS AQUI 
 ✿PASARELAS DE IMAGENES 
 ✿ POEMAS 
 ✿ CHISTES 
 ✿ FRASES Y PENSAMIENTOS 
 ✿ CUENTOS Y LEYENDAS 
 ✿ RECETAS DE COCINA 
 ✿Juegos 
 ✿De Todo Aqui 
 ✿Imagenes para Responder Mensajes 
 ✿Cartelitos 
 ✿ Sabias que... 
  
 ✿ADMINISTRACION 
 
 
  Eines
 
General: Almohada "Orginal de Francisco Alvarez Hidalgo"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 23/04/2015 05:49

Poesía del momento No 210c

Año 18

Tercera de Enero del 2014

Poemas de amor,

de soledad, de esperanza

Original de

(Para información sobre el autor, click aquí)

St Catherine Reading a Book

(Carlo Dolci 1616-1686)

Es invierno. La lluvia en los cristales
tamborilea su ancestral rutina,
siembra nostalgia en surcos desiguales,
y de la misma el alma contamina.
Hace frío, pero abro la ventana;
me azota el rostro un látigo de viento;
qué solitario el campo, qué lejana
tu voz en mi interior, ruina y lamento.
Brevería No 1809

3678 – Almohada
Aún mantiene el calor y la fragancia
de tu noche final, en que acogiste,
gentil, mi invitación, y enardeciste
de nuevo mis sentidos en la estancia.
Tanto tiempo me amaste… La distancia
ni aminora el deseo, ni se viste
la prenda del olvido, ni me asiste
en mi afán de asignarle irrelevancia.
Ni las horas, los días, o los meses
borran tu nombre, o crean intereses
que el alma juzgue dignos de aceptar.
Vivo contigo, mas sin ti, y abrazo
tu cuerpo de aire y luz en el regazo
de esta almohada en que estás, aun sin estar.
Los Angeles, 7 de enero de 2014




Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats