La teta catalana, un exemple de generositat
De mamelles n’hi ha de molts tipus: grans, petites, dures, toves, flàccides, terces, suaus, aspres. Amb el mugró gran com un ou ferrat, o petit com un botó, relaxat o de punta.
Però si n’hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor, amable i generós és la teta catalana.
Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s’hi han estat alletant, que l’han espremut per treure-li tota la llet possible.
La teta catalana, la dida d’Espanya, que ha alletat a milions d’espanyols, sense repòs, incansable, inesgotable, generació rere generació.
Però la teta catalana està cansada. Ja no és aquella teta jove, innocent, jovial, sempre oberta a què tothom s’hi amorrés, sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.
Finalment la teta catalana s’ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d’aliment d’aquells que durant tant de temps l’han maltractada, l’han insultada i l’han vexada.
Ara ja té molt clar que no vol que cap veí continuï aprofitant-se de l’esforç que li suposa haver de tenir el pit a punt cada dia, ple a vessar, perquè tothom qui vulgui s’hi amorri a plaer, sense donar-li ni tant sols les gràcies.
Per això, la teta catalana s’ha alçat, amb els mugrons enlaire, desafiant el cel, per cridar ben fort:
Adéu Espanya! Aneu a mamar a un altre lloc.
Que tinguis un bon dia i no permetis que res, ni ningú te'l espatlli. |
Tema anterior
Primer 
