No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això.
____________________
No es esto compañeros, no es esto por lo que murieron tantas flores, por lo que lloramos tantos anhelos. Quizás debamos ser valientes de nuevo y decir no, amigos, no es esto.
No es esto compañeros, no es esto, ni palabras de paz con barrotes ni el comercio que se hace con nuestros derechos, derechos que son, que no hacen ni deshacen nuevos barrotes bajo forma de leyes.
No es esto, compañeros, no es esto; nos dirán que hace falta esperar. Y esperamos, bien es cierto que esperamos. Es la espera de los que no nos detendremos hasta que no sea preciso decir, no es esto.
(Lluis Llach)
El que fa en Llach aqui, és recollir el sentiment generalizat de frustració que tenim molta gent per la diferència entre les nostres esperances i la realitat en que es van convertir el nostres somnis.
Lo que hace Llach aquí, es recoger el sentimiento generalizado de frustraación que tenemos mucha gente por la diferencia entre nuestras esperanzas y la realidad en que se convirtienron nuestros sueños.
Tema anterior
Primer 