Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

El Pais Encantado de Alicia Ibiza
Per molts anys, Maby !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞IMPORTANTE ۩Aportes / Novedades 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞CELEBRACIONES ۩ Mayo del 2024 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Nuestros BUZONES 
 ۞Nuestros FONDOS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞SI TE GUSTA PIDELA 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 • - • SOLICITA FIRMAS 
 ♥ RECOGER FIRMAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Galeria de Imagenes 
 • - • ۩ Fondos y Layouts 
 • - • ۩ Para Responder 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Comun... Amigas 
 
 
  Eines
 
General: LUNAS DE CEREZAS...
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 20/01/2011 20:23

 

 

 

 

LUNAS DE CEREZA...
 
 
En vez de estar sentado junto a la mesa,
para escribir los versos que alguien me dicta,
camino por las calles con la tristeza
de perder la palabra con que se expresa
la voz espiritual, dulce, inaudita,
al no poder llegar hasta mi pieza
para cumplir con la divina cita
bajo un candil de lunas de cereza.
 
Un florecer de rimas en mi cabeza
cuando esa luz mental suave me invita,
y escapo de la tierra con la presteza
de su vibrante astral que me embelesa
hasta el ignoto mundo donde habita,
y sin lograrlo todo lo que confiesa,
siento que suavemente me musita:
Con lápiz y papel... ¡Vamos...! ¡Empieza...!
 
¿Empieza qué?. Si la  palabra presa
se esfuma entre la niebla de la grita,
igual que aquél que en catedrales reza
dejando tras la puerta su pureza
y a un Cristo solitario que medita.
Sin embargo, yo aún busco la belleza,
cuando a mi mente con su rayo incita
la transparencia que hasta mi regresa.
 
No sé desde que mundo aquella fuerza
su alma a la mía con su amor transita,
y con pálidas manos nunca cesa
de buscar en las mías la promesa
de la palabra que no fuera escrita.
Sólo sé, que hay un aura que me apresa,
sin crujidos de lozas en su cripta
ni aterradores espectros de sorpresa.
 
No está la mano descarnada y tiesa
en la tremenda rigidez maldita,
ni el cuerpo denunciando la flaqueza
en tétricos colgajos que condensa
la existencia fugaz que me concita.
¡No...!, de ella partió la única riqueza
y en su descenso terrenal me invita
al rito universal con su grandeza.
 
No sé en que tumba temporal impresa
quedó la fecha del final descripta
y al levantar de allí, me busca obsesa,
solícita y tenaz, cual si posesa
del fuego sideral donde palpita,
por extrañas galaxias atraviesa
para iluminarme su razón bendita
bajo un candil de lunas de cereza.
 
- Audroc -
 
 
 
 
 

 

 

                                                                                                                                                         



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Yarina Enviat: 20/01/2011 20:30
Una poesía muy bonita y  hasta al leerla  me  ha llegado  a parecer  un  trabalenguas , aunque hay que reconocer que es  preciosa , aunque  le ha faltado tu toque de música
Gracias por  todos tus  bellos  aportes . Un abrazo y  un  beso en  la  lejanía 

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Alicia Ibiza Enviat: 20/01/2011 21:26
Un florecer de rimas en mi cabeza
cuando esa luz mental suave me invita,
y escapo de la tierra con la presteza
de su vibrante astral que me embelesa
hasta el ignoto mundo donde habita
 
Gracias Enri por Compartirla
Besinessssssss
 


 
©2024 - Gabitos - Tots els drets reservats