Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

El Pais Encantado de Alicia Ibiza
Per molts anys, Maby !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞IMPORTANTE ۩Aportes / Novedades 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞CELEBRACIONES ۩ Mayo del 2024 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Nuestros BUZONES 
 ۞Nuestros FONDOS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞SI TE GUSTA PIDELA 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 • - • SOLICITA FIRMAS 
 ♥ RECOGER FIRMAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Galeria de Imagenes 
 • - • ۩ Fondos y Layouts 
 • - • ۩ Para Responder 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Comun... Amigas 
 
 
  Eines
 
General: EXTRAÑÁNDOTE ?,
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 19/05/2011 20:36

 



3.gif picture by mirva69

 

EXTRAÑÁNDOTE

Deshojo mis días... como hojas de un viejo calendario

Cae la tarde otoñal, con su color naranja de fuego, se estrella en los cerros matizando el paisaje…

Miro impávido pasar la vida por un amarillento cerco…

Escucho el agua que corre por el río

con tintes plata y oro,

En el aire… hay olor a hierbas,

sigo inmóvil…, miro pasar la vida...

Aun perduran en mí las mil y un palabras que salieran

fugitivas de tu boca…

Pero cae la tarde y sigo inmóvil...

Quiero salir, caminar, saltar, canta… mas no puedo

Es culpable el amor que me enseñaste,

Las palabras de un Benedetti o un Borges o de Lorca…

Solo me hablabas de amor…estoy así por el amor que me enseñaste…

Amor que me diste y quitaste…

Saboreo las más dulces palabras que me dieras

Son solo recuerdos y miro como camina el tiempo…

y no reacciono, mi alma. , mi corazón se fue…

te llevaste mi vida...

MARCELO ROMANO

 

 

 

portugués

ESTRANHANDO-TE

Desfolho meus dias... como folhas de um velho calendário
Cai a tarde outonal, com sua cor laranja de fogo

despedaça-se nos cerros enfatizando a paisagem…
Olho impávido passar a vida por um amarelado cerco…
Escuto o água que corre pelo rio
com tinturas prata e ouro,
No ar… há cheiro a ervas,
sigo imóvel…, olho passar a vida...


Ainda perduram en mim as mil e uma palavras que sairam
fugitivas de tua boca…
Mas cai a tarde e sigo imóvel...
Quero sair, caminhar, saltar, canta… mas não posso
É culpado o amor que me ensinaste,
As palavras de um Benedetti ou um Borges ou de Lorca…
Só me falavas de amor…estou assim pelo amor que me ensinaste…
Amor que me diste e tiraste…

Saboreio as mais doces palavras que me desses…
São só recordações e olho como caminha o tempo…
e não reajo, minh' alma... meu coração se foi…
te levaste minha vida

Marcelo Romano

 

 
 
 

3.gif picture by mirva69

 

 



Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Daniss Enviat: 19/05/2011 22:43

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Alicia Ibiza Enviat: 20/05/2011 00:13
Gracias Enri por Compartirlo
Besinessssss
 


 
©2024 - Gabitos - Tots els drets reservats