Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

El Pais Encantado de Alicia Ibiza
Per molts anys, Maby !
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞IMPORTANTE ۩Aportes / Novedades 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞CELEBRACIONES ۩ Mayo del 2024 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Nuestros BUZONES 
 ۞Nuestros FONDOS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞SI TE GUSTA PIDELA 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 • - • SOLICITA FIRMAS 
 ♥ RECOGER FIRMAS 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Galeria de Imagenes 
 • - • ۩ Fondos y Layouts 
 • - • ۩ Para Responder 
 ◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙◙ 
 ۞Comun... Amigas 
 
 
  Eines
 
General: Este tren
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 3 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 04/08/2011 19:15
 
 
 
 

Poemas de amor,

de soledad, de esperanza

 

 
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Quiere arrancarle al tiempo un ciclo nuevo
esta garra de mano que suaviza
sólo por ti las uñas; me sublevo
ante su absurda marcha antojadiza.
Pausado irá si rápido me muevo,
y alígero si el pie me inmoviliza.
Un nuevo ciclo para ti conmigo,
sin horas, sin programa, sin testigo.

Brevería Nº 1657

 
 
 

 

 

Este tren


Este tren que me lleva, que no tiene estaciones,
sólo atraviesa túneles, desconoce paisajes,
y voy solo en su extraño compartimento oscuro,
donde orfandad y tedio no cesan de agolparse.

Yo no compré billete, ¿quién me empujó a subirme,
y en qué punto, si llega, devendrá el desembarque?
Si es la barca de hierro de moderno Caronte,
¿no hay más almas que crucen a las puertas del Hades?

No recuerdo haber muerto; tal vez nadie revive
sus últimos momentos desde un futuro instante.
O tal vez no he vivido, siendo sólo una sombra,
un reflejo en el agua, o un rumor en el aire.

Es glacial el entorno, como cuando se cierran
definitivamente los ojos de la madre,
o interviene el invierno, con su garra de hielo,
rasgando alma y sentidos que abandonó la amante.

No entiendo este viaje, ni si tiene destino.
Quizá me espera el tajo siniestro del arcángel
que aparece en mis noches sin pronunciar palabra,
de actitud ominosa, y esgrimiendo un alfanje.

Cierro los ojos. Oigo tedioso el traqueteo
de las ruedas, narrando, monótono, incesante,
su poema de hierro. Pero no sé dormirme.
¿Seré el sueño en un cuento que nunca ha de contarse?


Los Angeles, 15 de abril de 2011

 

 

 

 

 
 
                                                                                                                                                                                               


Primer  Anterior  2 a 3 de 3  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 3 del tema 
De: Alicia Ibiza Enviat: 05/08/2011 23:14
Gracias Enri por Compartirlo
Besinesssssss
 

Resposta  Missatge 3 de 3 del tema 
De: Lhiss Enviat: 06/08/2011 20:07
Bonito mensaje, gracias por compartirlo.
 


 
©2024 - Gabitos - Tots els drets reservats