Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA DANZA EN EL CAMINO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 IMAGENES 
 ♠♥♠ PRESENTATE ♠♥♠ 
 NORMAS DEL GRUPO 
 ♦♦HISTORIA Y ARTE♦♦ 
 ♦♦♦FONDOS♦♦♦ 
 ♥♥♥POEMAS♥♥♥ 
 ☻BIOGRAFÍAS☻ 
 PARTICIPAR EN ARMONIA 
 FIRMAS DE AMALY 
 ESTA ES MI TIERRA 
 +++PINTURA 
 ♣EL SEPTIMO ARTE♣ 
 
 
  Eines
 
LA RESERVA DE CONSUELO: REFLEXION
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: Quetal  (Missatge original) Enviat: 23/08/2013 07:24
 
 
REFLEXION

 Es cierto que estar solo no es lo mismo que ser solitario.
Se puede estar solo, y tener una vida llena y rica en vivencias.
Nunca está el ser humano tan solo como en medio de una muchedumbre anónima…

Ser solitario, puede ser una necesidad  íntima de construcción propia, de salvaguarda

 de su identidad a partir de la cual  darse, entregarse, irradiar…

Sentirse solitario, en medio de gente que se equivoca, es una gran soledad…
Aunque hay que vigilar de no pensar que alrededor de sí, todo  el mundo se equivoca,

Eso sería otro escollo.

Y por último, la soledad del ser humano es “congénita”.El misterio de la Persona

lleva en sí una individualidad intransferible y única. Es lo que en lenguaje místico

se  llama  el “Jardín secreto” inviolable, que ni la unión conyugal debe franquear

sin faltar al respeto. Es  nuestra libertad  interior la que funda la alteridad y la diferencia.
Es en esa alteridad que nos construimos unos a otros.
El ser humano es un ser sociable...
¤¤¤
 


Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats