Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA DANZA EN EL CAMINO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 IMAGENES 
 ♠♥♠ PRESENTATE ♠♥♠ 
 NORMAS DEL GRUPO 
 ♦♦HISTORIA Y ARTE♦♦ 
 ♦♦♦FONDOS♦♦♦ 
 ♥♥♥POEMAS♥♥♥ 
 ☻BIOGRAFÍAS☻ 
 PARTICIPAR EN ARMONIA 
 FIRMAS DE AMALY 
 ESTA ES MI TIERRA 
 +++PINTURA 
 ♣EL SEPTIMO ARTE♣ 
 
 
  Eines
 
General: AMARTE NO ES FACIL
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: SILA4141  (Missatge original) Enviat: 18/03/2020 17:02

AMARTE NO ES FACIL


Amarte no es fácil, yo se mucho de eso

sí cuando yo intento robarte algún beso

tú tierna mirada traviesa y risueña

en negarme el beso, se afana y se empeña


Yo quiero a ti amarte con plena conciencia

sin falsas virtudes, sin falsa decencia

amarte dormido y amarte despierto

amarte en mis sueños y amarte en lo cierto


Amarte sintiendo la noche callada

entonces decirte “niña bien amada”

que amarte casi se me ha vuelto un vicio

que a veces yo siento que he perdido el juicio.


Amando tu cuerpo de piel nacarada

que me hace perderme como encrucijada

hasta yacer prestos en el paroxismo

y sentir entonces que no soy el mismo


Así quiero amarte, mujer de ternura

mujer de inocencia, mujer de locura

pero que difícil es robarte un beso

amarte no es fácil... yo... se mucho de eso

©. Víctor Zúñiga García



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: Amaly Enviat: 18/03/2020 17:17
Esa línea que nace de tus hombros,
Que se prolonga en brazos, después mano,
Esos círculos tangentes, geminados,
Cuyo centro en cono se resuelve,
Agudamente erguidos hacia los labios
Que ansiosos de los tuyos se desprenden.

Esas dos parábolas que te encierran
En el quebrar ondulado de cintura,
Las calipigias cicloides superpuestas
Al trazo de las columnas invertidas:
Tibios muslos de líneas envolventes,
Torneada espiral que no se extingue.

Esa curva tan suave que dibuja
Sobre tu vientre un arco reposado,
Ese triángulo oscuro que fulgura,
Camino y sello de la puerta de tu cuerpo,
Donde  el estudio que de desnudo hago
Se transforma en cuadro terminado.

José Saramago



 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats