Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

NUESTRO MUNDO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 ☼General☼ 
 ☼Normas d Nuestro Mundo☼ 
 ☼Oremos☼ 
 ☼Nuestra Capilla☼ 
 ☼Cumpleaños☼ 
 ☼Reflexiones☼ 
 ☼Poesías y Poemas☼ 
 ☼A cocinar!!☼ 
 ☼Ofrecimientos de firmas☼ 
 ☼Retirar firmas☼ 
 ☼Grupos Amigos☼ 
 Rincón de Juanito (Sus Rutas Antiguas) 
 
 
  Eines
 
General: A UNA ESTATUA
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 4 del tema 
De: MARILU9268  (Missatge original) Enviat: 21/10/2010 12:33

 

 

  A una estatua

Cesa tu voz y muere
sobre tus labios mi alegría. 
No habrá palabra que en tu piel levante 
ni un incierto sabor de brisa oscurecida 
como el recuerdo que en mis ojos deja 
el paso de tu aliento, 
porque vives inmersa en tu silencio, 
impenetrable a mis sentidos 
y si mis manos en tu piel se posan 
inclinas la cabeza, 
navegas en un tiempo que escucha tu latido, 
y entre sus aguas, inundándote 
bajo la tersa forma de su espejo, 
estás abandonada, 
próxima a ser violenta permanencia, 
enemiga de olvidos, 
casi perdida en íntima zozobra 
y sin más voluntad 
que la crueldad entre tus labios muda.

Torna tu cuerpo ahora, vuelve el rostro, 
mírate así, segura y desplomada 
hacia un estanque donde mora el miedo, 
donde sólo hay imágenes 
y el cuerpo deja su cautivo duelo 
para entrar en la fuente de su origen. 
Verás nacer el sueño de tu cuerpo 
anegando en pureza toda vida, 
todo impulso negado en puro movimiento 
y toda forma sostenida en puro resplandor: 
ya no será la flor sino su aroma, 
ya no serás tú misma.

No importa entonces que de pronto mueras 
y pierdas toda sombra 
quedándote en escombros defendida, 
si toda tú pereces, 
náufraga de tu propio mar, 
presa dentro de ti, vencida 
como ángel que asolado por el fuego 
lanzara su impotencia, 
y sólo un desengaño 
entre rocas de olvido y de tinieblas 
dejan tus labios mudos 
y la pureza inútil de tu cuerpo.

Muere, desnuda forma, 
hielo que mata mi alegría, 
crueldad vertida en mármol fatigado; 
muere ya, y deja que contemple 
la lucha de tu cuerpo con la sombra, 
el debatir inútil de tus labios 
contra el vacío olvido de tus ruinas, 
que en ataúd o tumbas duermes 
entre un querer o no de tus sentidos.

Alí Chumacero

 

 



Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 4 del tema 
De: yanely Enviat: 21/10/2010 14:24

Resposta  Missatge 3 de 4 del tema 
De: ♥Cherry♥ Enviat: 21/10/2010 14:50

Resposta  Missatge 4 de 4 del tema 
De: Paqui Enviat: 21/10/2010 17:53


Primer  Anterior  2 a 4 de 4  Següent   Darrer  
Tema anterior  Tema següent
 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats