Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

RADIO FAMILIAR
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
  ESCUCHA RADIO FAMILIAR 
  
 ♥.·:*¨Panel General ¨*:·.♥ 
 ♥.·:*¨Consultas ¨*:·.♥ 
 ♥.·:*¨NUESTROS DJS ¨*:·.♥ 
 ♥.·:*¨Historia de la Radio ¨*:·.♥ 
 ♥.·:*¨POEMAS ¨*:·.♥ 
 ♥.·:*¨Panel Imagenes ¨*:·.♥ 
  
 
 
  Eines
 
POEMAS: SONETO II (PABLO NERUDA 1959)
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: PEDROLUIS49  (Missatge original) Enviat: 11/02/2018 21:44

SONETO II

Amor, cuántos caminos hasta llegar a un beso,
qué soledad errante hasta tu compañía!
Siguen los trenes solos rodando con la lluvia.


En Tal no amanece aún la primavera.

Pero tú y yo, amor mío, estamos juntos,
juntos desde la ropa a las raíces,
juntos de otoño, de agua, de caderas,
hasta ser sólo tú, sólo yo juntos.

Pensar que costó tantas piedras que lleva el río,
la desembocadura del agua de Borda,
pensar que separados por trenes y naciones

Tú y yo teníamos que simplemente amarnos,
con todos confundidos, con hombres y mujeres,
con la tierra que implanta y educa los claveles.

Pablo Neruda, 1959



Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2024 - Gabitos - Tots els drets reservats