Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

la casa del gnomo madrid
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 General 
 BIENVENIDOS 
 PRESENTATE CON TU FOTO 
 COMUNIDADES AMIGAS 
 POESIA 
 CUENTOS 
 MUSICA 
 REFLEXIONES 
 ENIGMAS 
 COCINA ESPAÑA 
 COCINA MEXICANA 
 POSTRES 
  
 IMAGENES 
 FONDOS 
 GIFS VARIOS 
 DEJA TUS GIFS 
 FIRMAS DE JUANITO 
 FLORES 
 ALFABETOS 
  
 TU CIUDAD 
 FERIA DE SEVILLA 
 PERIODICOS DEL MUNDO 
  
 temperatura 
 cine gratis 
 medicina 
  
 TODO HUMOR 
 PASATIEMPOS 
 TRADUCTOR 
 PORTADAS 
 SANTORALES 
 NAVIDAD crismas 
  
 CUENTOS 
 FLORECITA 
 
 
  Eines
 
General: BOCA QUE ARRASTRA MI BOCA.
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: Estrellitadelsur  (Missatge original) Enviat: 08/01/2011 19:06

BOCA QUE ARRASTRA MI BOCA.



Boca que arrastra mi boca...
Boca que me has arrastrado...
Boca que vienes de lejos,
a iluminarme de rayos.
Alba que dás a mis noches,
un resplandor rojo y blanco.
Boca poblada de bocas,
pájaro lleno de pájaros.

Canción que vuelve las alas,
hacia arriba y hacia abajo.
Muerte reducida a besos,
a sed de morir despacio,
dás a la grama sangrante,
dos tremendos aletazos.
El labio de arriba...el cielo,
y la tierra...el otro labio.

Beso que rueda en la sombra,
beso que viene rodando...
desde el primer cementerio,
hasta los últimos astros.
Astro que tiene tu boca,
enmudecido y cerrado,
hasta que un roce celeste,
hace que vibren sus párpados.

Beso que va a un porvenir...
de muchachas y muchachos,
que no dejarán desiertos,
ni las calles ni los campos.
¡Cuánta boca ya enterrada,
sin boca, desenterramos!

Bebo en tu boca por ellos,
brindo en tu boca por tantos...
que cayeron sobre el vino,
de los amorosos vasos.
Hoy son recuerdos, recuerdos,
besos distantes y amargos.

Hundo en tu boca mi vida,
oigo rumores de estapcios,
y el infinito parece, que sobre mí, se ha volcado.

He de volver a besarte, hundo...caigo,
mientras descienden los siglos,
hacia los hondos barrancos,
como una febril nevada,
de besos enamorados.

Boca que desenterraste,
el amanecer más claro con tu lengua.
Tres palabras...
Tres fuegos has heredado:
vida, muerte, amor.
Ahí quedan...
escritos sobre tus labios.

Miguel Hernandez


Desenio Estrellita



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: rosa 2327 Enviat: 09/01/2011 06:30
Muchísimas gracias Estrellita por tu compañía y por tu bonita aportación.
¡Feliz domingo!
Besos. Rosa.


 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats