Càntics de felicitat

 

 

Cant de la sibil·la dintre del cargol,

enlluerna la vida com els rossinyols,

i s’alegren quan ja tornen de Vinyols,

fent la dansa més bella de nostre món. 

 

Quin misteri té, per passar eix tràngol, 

per endur-se l’amor dintre d’un pinyol,

l’afecte que em dónes, llueix en l’espígol,

perfumada sempre, m’estima i ma dol.

 

Voldria tenir l’amor per l’eternitat,

escoltant els càntics de felicitat,

sempre en tendresa, ma dónes la vida.

 

Satisfacció que desitjo cada dia,

amb llur sensibilitat i modèstia,

quedar als braços per sempre dormida.

 

Autor: Joan