Cor sagnant

 

 

En el rostre un somrís, demana calma,

el meu cor sagna i rodola per l’ànima,

miro la lluna del Carib, amb l’aimia,

d’ulls tristos que ploren i el meu cor l’ama.

 

Subjugat en el moment que ella em salva;

però la fascinació ja em domina,

ella obre l’espiell i és llum que il·lumina

mon cor, mentre el seu cor és una valva.

 

Déu meu! Què em passa, tot sembla un infern,

a caigut un llamp del cel que destrossa

l’esperit que és petit. Tinc fred, i no és hivern.

 

On són els moments de glòria i la mossa,

que em jurar amor etern en llur cor intern,

ara estic dins del forat d’una bossa.

 

Autor: Joan