Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

EL VISLUMBRAR DE LA ERA DE ACUARIO
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 General 
 NAVIDAD 2.016 
  
 ¿QUE ES LA VERDAD? 
  
 EL EMBLEMA ROSACRUZ & The Rosicrucian Emblem 
  
  
  
 HERMANOS MAYORES 
 THE BROTHERS OF THE ROSE CROSS 
 The Rosicrucian Fellowsihip (CURSOS) 
 MAX HEINDEL 
 NORMAS DEL VISLUMBRAR 
  
 AUGUSTA F. DE HEINDEL 
 CORINNE HELINE 
 ADMINISTRACION 
  
  
  
 BIBLIOTECA ROSACUZ 
 MANLY P. HALL 
  
 PREG Y RESP. R.C. 
 FOLLETOS ROSACRUZ 
 LINKS ROSACRUCES 
  
 ROBERTO RUGGIERO 
  
 FRANCISCO NÁCHER 
 ALEXANDRA B. PORTER , 
 JOSÉ MEJIA .R 
 MARTA BRIGIDA DANEY 
 LIBRO DE URANTIA 
 SALUD Y CURACION 
 CUENTOS PARA NIÑOS 
 EL SITIO DE ACSIVAMA 
  
 NOTAS AL INTERIOR 
 LA BELLEZA DE LA VIDA 
 TUS REFLEXIONES 
 BIBLIOTECA 
 PPS ESOTERICOS 
 MUSICA 
 GRUPOS Y AMIGOS 
  
  
 Señor, haz de mi un instrumento de tu paz. 
 LA MORADA DE JESÚS 
  
 
 
  Eines
 
General: ENSEÑAME EL CAMINO!
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: FlorM  (Missatge original) Enviat: 11/01/2013 13:20

ENSEÑAME EL CAMINO!

¿Qué tiempo tienes tú para estar triste,

si toda tu existencia es de los otros?

Jamás bajaste al fondo de ti misma,

e ignoras el océano

de claridad que llevas.

Espejo es tu alma, que, apacible, copia

la santidad remota de los astros.

Pero tú no lo sabes.

Tú, en un ardor de caridad perpetua

te derramas; tus penas

son las penas del mundo; en tus entrañas

de mujer, llora y ríe

la humanidad entera.

Cuando te extingas para siempre, acaso

ni siquiera sabrás la luz que diste.

«¡El cielo!... ¡Y para qué, si tú lo llevas

dentro de ti! ¡Qué goce puede darse

a quien realiza en todos los minutos

la suprema ventura!

¡Qué visión beatífíca

vais a ofrecer a quien es uno mismo

con Dios...!

¡Oh, mi hermanita, mi hermanita,

déjame contemplar tus tocas blancas,

que irradian un fulgor de nieve pura

entre la sombra de la estancia, donde

agoniza el enfermo a quien asistes

y por quien amorosa te desvelas!

Déjame contemplar tus nobles canas,

tus arrugas, que son como celestes

surcos en donde el Sembrador divino

su simiente inmortal sembró.

Permite

que me mire en tus claros ojos dulces,

inocentes y castos, en que brilla

la promesa de transfiguraciones

cercanas... ¡Santifíqueme tu influjo!

Enséñame, hermanita,

enséñame el camino

para llegar a Dios.

¡Por la infinita

soledad yo le busco de continuo,

con un alma, viril... pero marchita,

que su riego divino

sobre todas las cosas necesita!

Enséñame, hermanita,

enséñame el camino.

 

Copyright©2013-Webset-- Angelina_ And--Flor Miriam_designs All rights
reserved respetar sello y autoria si deseas utilizarlos


Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: MELODY 976 Enviat: 11/01/2013 15:04


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats