Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

LA CASA DE IRENE
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 LA CASA DE IRENE 
 AMOR DE IRENE. 
 IRENE SEXI . 
 FESTA NA CASA. 
 SONHO DE IRENE. 
 IRENE E SUA RISADA. 
 UM ENTRA E SAI ! 
 UM VAI E VEM ! 
 AMOR AO LUAR. 
 REGRAS DO GRUPO. 
 AMOR PERFEITO. 
 VIDA MINHA VIDA. 
 MEU AMOR MEU GATO. 
 IMAGENS PARA TUDO. 
 NOVA MENSAGEM !..... 
 IMAGEM E LINKS. 
 PAGINA NOVA. 
 SEJA FELIZ ! 
 NOSSO SEXO NOSSO AMOR 
 
 
  Eines
 
General: Lo nuestro es un amor para la historia
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 1 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 13/08/2011 20:10

Francisco Alvarez Hidalgo

Era un clamor, una mujer entera,
que se hace oir, y se hace ver; un viento
que impulsa, envuelve, esparce y aglomera;
era delicia y a la vez tormento;
era fragilidad de cristalera
y fortaleza en cada sentimiento;
era voz sin censura ni querella;
y al conocerla, me quedé con ella.

Y me quedé contigo

La tarde era un adiós, y tú no lo eras;
yo era llegada, tú eras acogida,
de todo yo desnudo, tú vestida
de tu gloria de senos y caderas.

Y me quedé contigo. Las palmeras
se mecían al aire; estremecida,
el agua en el embalse recogida,
era un quebrarse azul de cristaleras,

y era un silencio verde la espesura;
al interior, mi cerco a tu cintura,
anaconda estrechando los anillos.

Y luego, en explosión voluptuosa,
una riada cósmica, espumosa,
y un desmoronamiento de castillos.


Los Angeles, 9 de junio de 2007

Soneto Nº 1707








Primer  Anterior  Sense resposta  Següent   Darrer  

 
©2026 - Gabitos - Tots els drets reservats