Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

la casa del gnomo madrid
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
  
 General 
 BIENVENIDOS 
 PRESENTATE CON TU FOTO 
 COMUNIDADES AMIGAS 
 POESIA 
 CUENTOS 
 MUSICA 
 REFLEXIONES 
 ENIGMAS 
 COCINA ESPAÑA 
 COCINA MEXICANA 
 POSTRES 
  
 IMAGENES 
 FONDOS 
 GIFS VARIOS 
 DEJA TUS GIFS 
 FIRMAS DE JUANITO 
 FLORES 
 ALFABETOS 
  
 TU CIUDAD 
 FERIA DE SEVILLA 
 PERIODICOS DEL MUNDO 
  
 temperatura 
 cine gratis 
 medicina 
  
 TODO HUMOR 
 PASATIEMPOS 
 TRADUCTOR 
 PORTADAS 
 SANTORALES 
 NAVIDAD crismas 
  
 CUENTOS 
 FLORECITA 
 
 
  Eines
 
General: ADIOS SIN DESPEDIDA
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: amatisa  (Missatge original) Enviat: 26/02/2013 19:45

ADIOS...SIN DESPEDIDA

Leerás esta carta...yo no sé cuando
pero... se que alguna vez la leerás.
Y quizás si al leerla terminarás llorando
y cada vez que la leas llorarás.

Porque con esta carta vas a recordarte
de todas aquellas cosas que decías...
Te quiero mucho...nunca he de olvidarte
y muchas cosas más que prometías.

Pero todo aquello con el tiempo pasó...
ya tu amor no era el mismo...Tu cambiabas
y el tiempo en sus alas invisibles se llevó
todos aquellos "te quiero" que jurabas.

Te quiero...¡cuantas veces te quiero repetías!
un amor que decías era indestructible...
Pero eran "te quieros" que acaso no sentías
porque después los llamastes imposibles.

Tú que una tarde de otoño todo me lo diste
que me lo diste todo sin yo pedirte nada
y con los mismos besos que felíz me hiciste
dejaste mi vida triste y desilusionada.

Recuerdo aquella tarde de adios sin despedida
de sueños que un viento de otoño se llevó
y hoy eres como una desconocida
que aunque se fue de mi...conmigo se quedó.

Recuerdo aquella tarde de triste despedida
de ilusiones que el viento se llevó consigo.
Y hoy eres alguien que se fue de mi vida
pero que, sin embargo, se quedó conmigo.

Por eso es que esta carta es una carta de ésas
que cuando se leen dan ganas de llorar
comienzas a leer... y cuando empiezas
las lágrimas del alma empiezan a brotar.

En aquella tarde de adios sin despedida
encendiste mi alma con tus besos ardientes
pero...dejaste para siempre mi alma dolorida
con el dolor más intenso que se siente.

Se que tu...posiblemente nunca olvidarás
aquella tarde de adios sin despedida
y aunque quieras olvidarme no podrás
porque yo soy la parte oculta de tu vida.

Pero...quizás...¡quien sabe si quizás!
pretendas hacerte la desapercibida
fingiendo no acordarte nunca más
de aquella tarde DE ADIOS SIN DESPEDIDA.

Felix pages








Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: Alicia Enviat: 27/02/2013 22:12


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats