Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

Cuba Eterna
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 BANDERA DE CUBA 
 MALECÓN Habanero 
 *BANDERA GAY 
 EL ORIGEN DEL ORGULLO GAY 
 ALAN TURING 
 HARVEY MILK 
 JUSTIN FASHANU FUTBOLISTA GAY 
 MATTHEW SHEPARD MÁRTIR GAY 
 OSCAR WILDE 
 REINALDO ARENAS 
 ORGULLO GAY 
 GAYS EN CUBA 
 LA UMAP EN CUBA 
 CUBA CURIOSIDADES 
 DESI ARNAZ 
 ANA DE ARMAS 
 ROSITA FORNÉS 
 HISTORIA-SALSA 
 CELIA CRUZ 
 GLORIA ESTEFAN 
 WILLY CHIRINO 
 LEONORA REGA 
 MORAIMA SECADA 
 MARTA STRADA 
 ELENA BURKE 
 LA LUPE 
 RECORDANDO LA LUPE 
 OLGA GUILLOT 
 FOTOS LA GUILLOT 
 REINAS DE CUBA 
 GEORGIA GÁLVEZ 
 LUISA MARIA GÜELL 
 RAQUEL OLMEDO 
 MEME SOLÍS 
 MEME EN MIAMI 
 FARAH MARIA 
 ERNESTO LECUONA 
 BOLA DE NIEVE 
 RITA MONTANER 
 BENNY MORÉ 
 MAGGIE CARLÉS 
 Generación sacrificada 
 José Lezama Lima y Virgilio Piñera 
 Caballero de Paris 
 SABIA USTED? 
 NUEVA YORK 
 ROCÍO JURADO 
 ELTON JOHN 
 STEVE GRAND 
 SUSY LEMAN 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
  Eines
 
General: Aunque se te espera "Francisco Alvarez Hidalgo"
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: enri pas  (Missatge original) Enviat: 20/10/2012 06:10

                                                                                                                                               

 

 

 

          

 

Original de

Francisco Alvarez Hidalgo



 

 

 

 

Llevaba al hombro un fardo de años vivos,
pero no le pesaban, tan ligeros
como globos al sol, multicolores;

llenos todos de afanes explosivos,
de ansias vitales y de instintos fieros,
y de anticipación, y de temblores.

Siempre a la espera de la aguja osada
que le reviente el alma alborotada.


Brevería Nº 2057

 

 

 

Aunque se te espera

Era como si el día hubiera muerto
en abandono de silencio y niebla,
y extendidas las manos,
yo buscara tus ámbitos a tientas.
Te habías hecho sombra,
o mis pupilas se quedaron ciegas.
Siempre habías llegado
tan puntual, tan gentil, como la ofrenda
que sabe combinar alborozada
roja sensualidad, blanca inocencia.
Eras la línea curva,
y eras también la recta;
hecha toda de dedos y de muslos,
de cintura, de senos y caderas.
Los ojos te miraban
como el paisaje que explorar quisieran,
o catedral de torres invertidas,
o itinerario en que se imprimen huellas
que no perturbarán aguas ni vientos,
ni otros pies; no hay más pies en esta tierra.
Y hoy, de repente, oscuridad y calma,
y desaparición de tu silueta.
¿Te has ido ya, o se han evaporado
las cosas que te cercan,
la luz, el calendario, los colores,
el temblor, que establecen tu presencia?
En esta oscuridad recién llegada
en que mis manos la pared tantean
y tropiezan mis pies, siempre en tu busca,
me flaquean las piernas,
y de llamar tu nombre
tengo seca la lengua.
¿Será verdad, tal vez, que ha muerto el día
porque no vienes, aunque se te espera?


Los Angeles, 1 de Septiembre de 2007

 

 


 
 



Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: cubanet20 Enviat: 20/10/2012 14:03


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats